Fets i costums | Ajuntament de Pratdip

Fets i costums

El nom de Pratdip

En relació amb aquest nom s’han de fer unes consideracions prèvies de caràcter geogràfic i lingüístic. La primera és que ens trobem davant d’un topònim compost, el qual els dos noms que l’integren (prat i Ip) tenen una significació territorial específica.

La segona és la curiosa duplicitat d’usos a nivell local en relació al nom: el Prat, com a forma més usual i espontània, i Pratdip estrictament com a registre formal.

En referència al terme Ip, Coromines el considera d’etimologia emprada com “ibi”: denominació ibero-basca de la noció de riu o lloc amb aigua. Val la pena fer notar, que el nucli estricte de Pratdip es troba emplaçat en una profunda vall, en un lloc amb nombroses fonts i en el qual hi ha documentades, des de l’antiguitat, l’existència de molins.

Altrament existeix la creença que el nom de Pratdip té a veure amb els “Dips”, éssers mitològics amb trets vampírics que habitaven la zona. Literalment es tradueix com el prat dels dips.

El ball de Coques

En la diada de Sant Antoni Abad s’havien ballat coques a la plaça, i el ball era una jota o ”cota” com l’anomenaven els més vells. El “Diario de Reus” del 20 de gener de 1882 diu: “En la población de Prat-dip se celebró el “Baile de Tortas” que según costumbre de la población tiene lugar por las tardes en la calle Pla de la Creu, y por la noche a la plaza…”. Quan el ball es feia de nit s’il·luminava amb unes teieres que s’encenien als costats de la plaça. Les coques per al ball eren encantades o venudes a la mateixa plaça i per fer-ho hi havia un encarregat que feia una cantarella especial: “Qui dona deu ralets pel “Coc” de Sant Antoni”. Més tard eren rifades mitjançant unes tires de números que prèviament s’havien anat venent casa per casa i les que restaven eren rifades al mateix ball de tarda. També es confeccionava la “coca del capellà” que alguns anys havia pesat dos quilos i se li regalava en entrar a l’església.

També per la festa major el dia 8 de setembre, una part important havia estat el “Ball de Coques”. Antigament en aquest dia obrien el ball la Batllesa de la localitat amb el President de la Germandat de Sant Antoni, portant la corresponent coca cadascú. Quan ja havien ballat i obert el ball, llavors ja podia ballar tothom que li plagués, però amb la condició de comprar les corresponents coques cosa que feia el fadrí i l’oferia a la seva balladora. Eren concretament dues coques per parella, i en acabar el ball ella s’emportava totes dues a casa seva, però el dia següent ella li tornava al seu ballador una de les dues coques que aquest li havia lliurat. Per la darrera dansa es feia un coc especial, era molt grossa i feia més d’un quilo i tenia com un metre de llargada. D’aquesta rifa se’n deia “Encantar Danses”. Actualment s’ha conservat la mateixa tradició, però amb la diferència que el ball el pot obrir qui vulgui i no es segueix el ritual antic. Les coques són encarregades al forner i el ball és un ball actual modern essent la jota bandejada de la plaça, encara que es ballà fins ben entrat el segle XX.

Antigament el “Ball de Coques” era ballat al so d’un acordió i guitarres, i més tard per una banda de música que molts anys venia de Mont-roig o Vandellòs. A la primeria d’aquest segle encara era ballada com una jota, intercalant-s’hi ball agafat sobre tot en les figures finals que es ballaven molt de pressa. La música es va aconseguir a l’arxiu del senyor Baptista Nogués de Mont-roig i que portava el nom de “Vals jota modern” i entre parèntesis (Pratdip).

També en Joan Amades en el seu Costumari ens parla que a l’aplec de Santa Marina que es celebra el dia 18 de juliol a l’ermita es ballava el Ball del Marxant i es recorda que es ballaven coques que eren encantades pels Majorals de la Santa.

Aquesta informació ha estat extreta de la documentació facilitada per Josep Bargalló durant les jornades per donar a conèixer el Ball de Coques i el Ball del Marxant a Pratdip l’estiu de l’any 2001.

El ball del Marxant

Ja a principis del segle XIX i segurament molts anys enrere es feia un romiatge i aplec a l’ermita de Santa Marina, santuari aixecat en honor de la santa. Aquest lloc és molt pintoresc i gaudeix de gran fama, no solament per la influència de la santa, sinó també per les aigües fresques que brollen de diferents deus. Era costum que els vilatans de Pratdip i de molts pobles de la rodalia acudissin al romiatge, on es concentrava molt jovent atès que es creia que allí podien trobar parella, tal com diu la dita popular:

A santa Marina

ves-hi fadrina,

que si fadrina hi vas

casada en tornaràs

Sobre aquesta dita trobem variacions, com la següent:

En festa tan senyalada

vés, noia, a Santa Marina,

que, si enguany hi vas fadrina,

l’any que ve hi’niràs casada

Com a senyal a que cercaven casador es guarnien el pentinat amb vidre volador que feien els vidriers de Vimbodí, vora el Monestir de Poblet a la Conca de Barberà, i que venien en paradetes de firaires. Aquest vidre es bellugava i lluïa en caminar i en moure la testa, fent-se molt visible i cridant força l’atenció. Hom en deia mirallets de caçar aloses. El costum havia estat força estès i la cançó ens diu:

Fadrina, si et vols casar

posa’t al cap vidre blanc

i els casadors hi cauran

com els pardalets al ram”

També s’hi ballaven coques que eren cantades pels majorals de la Santa. Era tradicional comprar xiulets de vidre petits, de forma semblant a un canonet d’agulles i de so molt agut i estrident, qualificats de “brillants”, que antigament duien un additament de vidre volador, el qual, en xiular , es bellugava i brillava intensament; d’aquesta circumstància prengueren nom.

Segons ens diu Joan Amades havia estat molt tradicional en aquest aplec el “Ball del Marxant”, el qual permetia al jovent d’ambdós sexes poder-se cercar company per qui sentia més simpatia. Començaven les fadrines voltant soles una darrera de l’altra amb un mocador tirat damunt de l’espatlla. Donades unes voltes es dirigien al centre de la rodona, i des d’allí tiraven el mocador als peus del jove preferit, que sortia a ballar uns punts de dansa, després dels quals les balladores es retiraven; llavors ells restaven sols, i feien el mateix que havien fet les donzelles, voltaven primer i escollien companya tirant-li el mocador.

Aquest ball venia a constituir una fira de jovent d’ambdós sexes, en la qual tothom podia escollir.

A la música hi aplicaven la següent lletra:

El ball del marxant

Roseta, Roseta,

el ball del marxant

Roseta galant.

Actualment al poble no s’ha conservat la tradició de ballar el Ball del Marxant tot i que s’ha dut a terme alguna temptativa per tal de recuperar-lo.

Aquesta informació ha estat extreta de la documentació facilitada per Josep Bargalló i Badia durant les jornades per donar a conèixer el Ball de Coques i el Ball del Marxant a Pratdip l’estiu de l’any 2001.

Orquestres i grups de música

Hi ha constància de la formació de diferents grups o orquestres al poble que amenitzaven les tardes de ball entre la gent del poble. El lloc on es feia el ball ha anat canviant al llarg dels anys segons les necessitats. Alguns llocs on es va ballar són: el soterrani de la cooperativa (on hi ha els cubs), la sala de baix de la cooperativa (mentre es feien obres a l’actual sala del cine), la sala del cine, el poliesportiu, al carrer de Santa Marina, a l’avinguda Catalunya, als porxos de Santa Marina, etc.

Un dels antics costums al ball era costum que les noies fadrines que anaven al ball portessin una llibreteta per anar apuntant els nois que els demanaven ballar, guardant així la tanda.

Entre els grups que es van formar al poble trobem l’Orquestra fundada l’any 1923, estava formada per en Josep Sabaté Rovira de cal Talons (clarinet), Juan Vidal Sabaté de cal Lleó (clarinet), Josep Mª Parreu Bargalló de cal Quico Trunfo (clarinet), Joaquim Vives Riba de cal Ramon (trompeta), Juan Teixells Sabater de cal Pere Espardenyer (trompeta), Juan Rovira Muntané de ca l’Olla (baix), Josep Juncosa Estalella de cal Martí (fiscorn) i Anton Rovira Montané de ca l’Olla (trombó).

També la Banda de música de l’any 1929, composada per en Rafel i Josep Arbós de ca l’Arboset, en Ventura Peirí de cal Batiste, en Josep Sanz de cal Zenon, en Rafel Vidal de cal Rafelet, en Jaume i l’Anton Escrivà de cal Jaume l’Olla, en Joan Sabaté de cal Pere Vives i en Pablo Ferré de ca la Jana.

A mitjans anys 90 va sorgir un grup de rock anomenat Koitus, format per en Ricard Garrido Luque (bateria), Gerard Carrillo Marco (guitarra i veu), Alberto Sànchez Allende (guitarra) i Santi Sabaté Rovira (baix).

Personatges destacats originaris de Pratdip

Numen Mestre i Ferrando

Fill de Virtuts Ferrando i Miquel Mestre Avinyó secretari de l’Ajuntament de Pratdip entre els anys 1916 i 1920, va néixer el 17 de febre de 1923 a Pratdip. De ben jove va marxar a viure a Torredembarra i posteriorment a Cornellà. Es va significar políticament al partit del PSUC, anant com a voluntari a la Batalla de l’Ebre. Un cop finalitzat el conflicte es va exiliar a França passant per diferents camps de refugiats, decidint lluitar contra el franquisme a través la resistència armada, participant en l’intent d’invasió de la Vall d’Aran. L’any 1945 retorna a Catalunya on lluità amb les guerrilles urbanes per Girona i Tarragona creant l’Exèrcit Guerriller de Catalunya. Numen Mestre fou detingut el 1947 i sotmès a un consell de guerra sumaríssim que com a resultat tingué la sentència de mort. La  nit del 16 cap el 17 de febrer, el dia abans que complís els 26 anys, Numen va ser conduit al Camp de la Bota i va ser afusellat.

Per més informació: www.memoria-antifranquista.com/bios/numenmestre.htm.

Història associativa del poble.

Pratdip es caracteritza per una activa vida social i associativa ja des de temps enrere. A finals del segle XVII els apicultors i ramaders s’organitzaren creant el Lligallo, un sindicat per prendre decisions de forma democràtica i dictar normes de funcionament. Es regularitzaren i registraren els senyals que utilitzaven aquests per tal de marcar les seves propietats.

El 1885 es va fundar la Sociedad de Socorros Mutuos de San Antonio de Pratdip o Germandat de Sant Antoni (tal com es deia habitualment) que va funcionar fins als anys 80 del segle passat. L’objectiu de la societat era donar ajuda a les persones malaltes o bé que necessitaven algú que els cuidés. Estava formada per socis que pagaven quotes trimestrals. Si un soci es posava malalt, llavors percebia uns diners fins que es guaria. El dia de Sant Antoni, el 17 de gener, la societat participava de les festes amb diferents activitats entre les quals hi havia la processó, jocs per la mainada, ball de vermut i ball de tarda, entre d’altres.

Una altra de les entitats fundades a principis del segle passat va ser el Sindicat Agrícola de Pratdip, fundat l’any 1916 (s’anomenava Sindicat Agrícola Catòlic però el 1932 va canviar de denominació). Aquest estava format per persones dedicades a l’agricultura o bé indústria agroalimentària, amb l’objectiu de defensar els interessos dels mateixos.

Aquesta tradició associativa s’ha mantingut al llarg dels anys fins avui dia, atès que Pratdip compta amb un important número d’associacions d’àmbits ben diferents que fan del poble un municipi molt actiu. Actualment les associacions que hi ha al poble són:

  • Associació de Mares i Pares Santa Marina.
  • Associació de Dones de Pratdip
  • Associació de la Gent Gran
  • Ball de Diables de Pratdip
  • Batadip Batuka
  • Comissió de Festes de Pratdip
  • Club Ciclista Penya l’Anjuba
  • Club de Futbol Sala Pratdip
  • Societat de Caçadors Santa Marina
  • Agrupació de Defensa Forestal Pratdip
  • Cooperativa Agrícola de Pratdip
  • Patronat de Santa Marina
  • Club de bitlles de Pratdip
  • Associació Pratdip Llegendari