L’Espai d’Interès Natural de la Serra de Llaberia inclou un conjunt muntanyós calcari que ocupa una posició central en el conjunt del prelitoral tarragoní. La seva situació a tocar de les zones més poc poblades i inaccessibles de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre l’han convertit en un indret poc freqüentat i relativament oblidat – com a mínim en els temps recents – pels estudiosos de la biodiversitat, situació de la que no és mereixedora en base als seus espectaculars relleus i orografia, així com els molt notables valors naturals.
La Serra de Llaberia constitueix un complex conjunt orogràfic format per l’esmentada Serra de Llaberia, la serra de Montalt i la Mola de Colldejou; aquesta última constitueix tot un punt de referència de la serra i, de fet, és l’indret de la Serra més conegut per la població. Aquest conjunt muntanyós se situa a la serralada prelitoral Catalana, entre les Muntanyes de Prades i les Tivissa-Vandellòs i constitueix un espai de connexió entre les esmentades muntanyes. Està delimitada tectònicament per la falla del Montalt a l’oest, d’uns 50 km de longitud i a l’est per la falla de Reus – Valls, de 75 km.
El relleu és força accidentat, amb barrancs encaixats i cingleres espectaculars, fet que implica que la major part de la Serra tingui pendents superiors al 30%. Destaquen especialment els cims del Mont-redon, la Miranda i la Mola, que constitueixen l’skyline de referència al sud del Camp de Tarragona, i també la barrancada de la Dòvia, com a exponent de torrent fortament encaixat.
La naturalesa calcària de la Serra, formada per materials del mesozoic, condiciona l’aparició de relleus càrstics, representats per balmes, coves, avencs i ponts naturals, degut a l’acció del vent i l’aigua. Una part important de la Serra és una geozona inclosa en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, anomenada Encavalcaments de Pratdip – Llaberia i la Mola de Colldejou (codi 310). Aquesta catalogació rau en l’interès tectònic de la zona, on destaquen dues klippes o finestres tectòniques de grans dimensions quilomètriques i úniques a Catalunya per les seves dimensions. Es tracta d’una geozona amb un elevat valor didàctic i també científic.
La xarxa hídrica es distribueix en dues conques diferents, la del Riu Ebre i la de les Rieres Meridionals de Catalunya, que desguassen a mar. Els barrancs del Rifà, de la Porquerola i de la Dòvia pertanyen a aquesta última conca, essent el de la Dòvia el més destacat per l’abrupta vall que ha excavat. La riera de Marçà recull les aigües dels diversos barrancs de la Conca del riu Ebre, d’entre els que destaca el barranc de la Vall de Capçanes. En aquesta conca també s’hi inclou el barranc de Mussefres i els seus afluents. La major part d’aquests barrancs són estacionals, portant aigua quan plou, degut en bona part a la naturalesa càrstica i abrupta del terreny, que condiciona també l’existència de nombrosos salts i olles. La Serra compta amb nombroses fonts, moltes d’elles amb aigua permanent, tot i que en els últims anys, degut a l’abandonament, algunes d’elles no tenen cabal. Totes elles s’han inventariat en un estudi realitzat pel Consorci, en què s’ha elaborat una diagnosi de les 20 fonts de més interès natural.
Degut a la seva situació pròxima al mar i amb cims propers als 1.000 m (cim de la Miranda, de 917 m), la Serra gaudeix d’una certa bonança climàtica, exceptuant valors extrems durant l’estiu i l’hivern. Destaquen també les boires, majoritàriament provinent de les marinades i que en temps estables es poden mantenir alguns dies. Pel que fa als vents, el més important és el vent de mestral, de component nord-oest, que escombra la Serra amb força especialment a la tardor, hivern i inicis de primavera, fet que implica una visibilitat molt bona sobre les serres i planes del voltant. Precisament per tindre una informació més precisa del temps i la predicció meteorològica, l’octubre del 2008 es va inaugurar al cim de la Miranda el quart radar del Servei Meteorològic de Catalunya, que completa la xarxa de radars del país.
Enllaç a la pàgina web del Consorci de la Serra de Llaberia: www.serrallaberia.cat a través del logo.
